La qualitat de l’aire torna a ser excel·lent o bona l’any 2018 representant un 91%

Tot i la bona qualitat de l’aire, que en els darrers anys s’ha estabilitzat amb uns nivells molt positius, el Ministeri, en col·laboració amb l’Observatori de Sostenibilitat d'Andorra (OBSA), continua treballant en mesures per millorar aquestes xifres, emmarcades en l’estratègia de Medi Atmosfèric 2017-2030. En aquest aspecte, l’OBSA ha elaborat un estudi d’avaluació i modelització de la contaminació atmosfèrica que ha permès quantificar de forma més acurada l’impacte de dues mesures previstes en un futur per a millorar la qualitat de l’aire. L’estudi reflecteix que el trànsit és el factor determinant en el deteriorament de la qualitat de l’aire. La modelització ha permès simular quins serien els nivells resultants de les accions previstes per la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, com la introducció de vehicles elèctrics, amb l’objectiu que englobi el 20% del parc automobilístic l’any 2030 i de la introducció de la xarxa de calor a la Comella. L’estudi conclou que amb aquestes accions es redueixen en un 8% els nivells màxims d’NO2 en dies amb situacions meteorològiques i de trànsit adverses, a més d’incrementar significativament els dies i les zones de qualitat de l’aire bona i excel·lent.

En referència al transport, Rossell ha incidit en els esforços del Govern per fomentar la mobilitat sostenible, amb l’impuls del servei de bicicleta elèctrica compartida (en funcionament des del passat mes de juny), i amb el Pla sectorial d’Infraestructures verdes. Així mateix, el Govern va presentar al gener el nou programa Engega 2019-2021 de foment del vehicle elèctric. Paral·lelament, també es promouen accions de conscienciació fonamentals per sensibilitzar la ciutadania, com és el cas de l’apagada de motors en aturades superiors a un minut.

Pel que fa a les calefaccions, el Govern continua fomentant l’eficiència energètica amb accions com el Pla Renova, focalitzat en els edificis i en l’ús de les energies renovables amb ajuts al fotovoltaic, i el Pla sectorial d’infraestructures energètiques presentat fa quinze dies per la ministra en funcions Calvó, que identifica els equipaments necessaris per triplicar la producció d’energia.

Cal tenir en compte que la valoració de la qualitat de l’aire, es basa en l’índex que marca el valor més desfavorable dels contaminants que es mesuren, que són el nitrogen, el diòxid de sofre, el monòxid de carboni, les partícules i l’ozó. En aquest aspecte, hi ha diversos factors que incideixen en els episodis que es detecten de pitjor qualitat de l’aire com són la intrusió de partícules en suspensió provinents del Nord d’Àfrica, els períodes d’inversió tèrmica, i les emissions produïdes principalment pel trànsit, les calefaccions o la contaminació transfronterera.

Pel que fa a la intrusió de partícules en suspensió, durant el 2018 no han comportat cap deteriorament significatiu. Únicament episodis puntuals d’intrusió d’aire provinent del nord d’Àfrica, que han provocat 4 superacions puntuals del valor límit diari de partícules els dies 23,24 i 25 d’abril i el 27 de maig. Amb tot, aquests ultrapassaments estan molt lluny del límit de 35 dies que estipula la reglamentació actual.

Quant a la contaminació provocada pel trànsit, el nitrogen n’és un indicador i durant l’any 2018 no s’ha registrat cap superació horària dels límits d’aquest pol·luent. La concentració mitjana anual ha estat de 32 µg/m3, per sota del valor límit de 40 µg/m3.