Finances

Presidència, Economia i Empresa

30 de març 2026

El Govern tanca el 2025 amb un superàvit de 88,3 milions d’euros que permetrà ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer assequible, i redueix l’endeutament fins al 29,4% del PIB, el nivell més baix des del 2010

El Producte Interior Brut (PIB) ha experimentat un creixement del 3,9% el 2025, un resultat força superior a les previsions realitzades a mitjan 2024 que situaven el PIB al voltant del 2%. El creixement de l’economia andorrana s’ha produït en sectors tradicionals com el turisme i el comerç així com en nous àmbits que permeten constatar una diversificació econòmica, mentre que s’ha moderat a la construcció.

El creixement del PIB a Andorra supera el 2,8% d’Espanya, el 0,8% de França i la mitjana dels 27 països de la Unió Europea, que han registrat un augment de l’1,5% del PIB el 2025. Així ho ha exposat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que avui ha comparegut davant dels mitjans de comunicació juntament amb el ministre de Finances, Ramon Lladós, que, al seu torn, ha presentat l’informe de tancament de comptes del 2025.

El resultat pressupostari ha estat de 88,3 milions de superàvit, mentre que la previsió era tancar l’exercici amb un dèficit de 35 milions. El ministre Lladós atribueix aquests bons resultats “a una previsió pressupostària prudent i una execució rigorosa”, ja que s’han executat pràcticament totes les inversions previstes. Aquest resultat ha permès reduir l’endeutament fins al 29,4% del PIB, el nivell més baix des del 2010 i força inferior als dels països veïns (Espanya: 100,8% i França 115,6%).

Lladós ha deixat clar que “hem recaptat més pel bon funcionament de l’economia, i mantenint el compromís de no incrementar els impostos”. Així, la recaptació de l’Impost General Indirecte (IGI) ha augmentat un 13% (186 milions), mentre que en el capítol d’imposició directa, cal destacar l’increment del 56% en l’impost de societats respecte l’any anterior (167 milions), o del 28% (87 milions) en concepte d’Impost sobre les Persones Físiques (IRPF). En aquest sentit, Lladós i Marsol han destacat que hi han contribuït les polítiques per fomentar el poder adquisitiu de la ciutadania amb, entre d’altres, augments del salari mínim el doble de l’índex de preus de consum, i la repercussió directa conseqüent en la resta dels increments salarials.

Superàvit per a incrementar el parc públic d’habitatge i retornar deute

El ministre de Finances ha avançat la voluntat del Govern de promoure una modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques per ampliar els supòsits a què poden anar destinats els superàvits pressupostaris: no només per al retorn de deute públic, sinó també per a inversions de caràcter social o projectes d’interès nacional. Això permetrà, ha afegit la ministra Conxita Marsol, destinar una part destacada a ampliar el parc públic d’habitatges de lloguer assequible i superar els 600 pisos el 2027.