El Projecte de llei del pressupost 2019 compleix tots els objectius de la Llei de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària i fiscal

El Projecte de llei del pressupost del 2019 manté la política pressupostària iniciada l’any 2012, que ha permès consolidar la diversificació dels ingressos i la tendència cap a l’equilibri pressupostari. Per primera vegada, fruit de la gestió acurada que s’ha dut a terme en els darrers anys, es demostra la capacitat de l’Administració de generar prou ingressos per fer front a les despeses i inversions. De fet, Cinca ha assenyalat que tot i ser el primer pressupost que ho aconsegueix, les darreres liquidacions pressupostàries ja ho han fet o han estat molt a prop d’aquest equilibri.

Concretament, el pressupost preveu uns ingressos de 444.771.51,15 euros i unes despeses de 444.535.734,55 euros, el que suposa un superàvit de gestió de 235.316,60 euros. Un cop sumades les despeses financeres, que s’han previst en 13.372.765,28 euros, es genera un dèficit de caixa de 13.137.448,68 euros. En aquest sentit, Cinca ha assenyalat que es tracta del dèficit més baix del darrers quinze anys, i que a més se situa per sota del 0,5% del PIB, un paràmetre que situa Andorra millor que els països de l’entorn i totalment adaptat als requeriments internacionals.

Pel que fa als ingressos, es preveu un augment del 4,64% que es calcula en base a la previsió d’augment del PIB per al 2019 i també tenint en compte l’evolució que s’està observant en els ingressos durant el 2018.

Els ingressos per impostos directes es preveuen un 9,83% superiors al pressupost del 2018, principalment per l’augment dels impostos sobre la renda, que augmenten un 13,82%. Els ingressos per impostos indirectes, que són els que tenen un pes major en les finances públiques, també augmenten en un 4,11%, arribant als 303.983.855,09 euros. En aquest capítol incideix la millora de l’evolució econòmica pel que fa a l’augment de visitants i el repunt del consum intern, que incrementa la recaptació prevista per l’IGI en un 6,36%, i el bon comportament del sector immobiliari, que repercuteix en un augment de l’impost sobre transmissions patrimonials del 24,09%.

Pel que fa a les despeses corrents, es preveu un increment del 2,54%, i s’han calculat amb la previsió que l’IPC augmenti un 1,7%.

Concretament, l’augment més significatiu es dona en les despeses de personal, ja que a més de l’IPC previst per al 2018, cal tenir en compte que el pressupost de l’any 2018 es va calcular amb una previsió d’IPC molt inferior a la que es va registrar finalment. Així doncs, el pressupost s’ha elaborat en base a la previsió de liquidació d’aquest capítol, que se situa en 114,2 milions d’euros, i no en els 110.745.446,97 que s’havien pressupostat.

Tenint en compte aquesta xifra, l’increment de la despesa de personal se situaria en un 4,37% respecte a la liquidació prevista per al 2018. Aquest augment es produeix, principalment per l’increment de l’IPC previst per al 2019, que es calcula en un 1,7%, i també pel fet que el 2019 és un any en què hi ha un nombre significatiu de treballadors de l’Administració als quals els pertoca cobrar els triennis, i també per l’augment de les aportacions al pla de pensions.

Quant a les transferències corrents, se situen en 215.025.455,54 euros, i destaca la disminució de 2,6 milions d’euros de la transferència prevista per a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, gràcies a l’increment de les cotitzacions previstes; l’augment de la transferència als comuns en 2 milions d’euros, a causa de l’aplicació de la nova Llei de transferències, que fa que es deixi d’aplicar la congelació de les transferències que s’havia fet els darrers anys, i l’increment de les transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre, de 2,7 milions d’euros, que obeeix essencialment a l’increment de diversos programes d’ajudes socials.

Pel que fa a les transferències de capital, es redueixen en un baixen un 4,7%, i en aquest sentit Cinca ha indicat que s’incrementen les inversions en infraestructures i edificis en detriment de les inversions en la xarxa viària. Entre les inversions previstes més rellevants, el ministre ha assenyalat la unitat de radioteràpia, l’adaptació de l’edifici de l’antiga residència Solà d’Enclar per ubicar-hi el Centre residencial d’educació intensiva, les obres a l’edifici de Ràdio Andorra i les millores a l’Escola andorrana de Santa Coloma.

D’altra banda, el projecte de llei inclou diverses disposicions finals que modifiquen altres lleis vinculades al pressupost. Es modifiquen la Llei de creació de la societat pública Andorra Telecom, la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, la Llei de foment del vehicle elèctric, la Llei del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, la Llei de l’Impost sobre la renda de les persones físiques, la Llei de l’impost general indirecte i la Llei de la comptabilitat dels empresaris.

El ministre de Finances ha explicat en detall que la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal es modifica per deixar clar que el marc pressupostari només s’ha d’aprovar a l’inici de la legislatura i actualitzar durant el mandat en base als tancaments, i per simplificar el càlcul de la despesa màxima permesa. Aquestes modificacions, però, tindran efecte a partir del pressupost 2020, i per tant el que s’ha presentat avui s’adapta a la normativa vigent.

La modificació que afecta a la Llei del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments té per objectiu permetre que el cost de les operacions de recerca, salvament, rescat o socors es puguin repercutir a les persones afectades quan s’hagin produït per imprudència. En aquest sentit, el ministre ha indicat que el cost d’aquestes activitats de salvament s’ha incrementat notablement els darrers anys, i que el Govern no pot assumir-ho en els casos que la motivació és la imprudència.

Finalment, la Llei de comptabilitat dels empresaris es modifica per introduir una taxa de 50 euros per al tràmit de dipòsit de comptes quan es faci de forma presencial. L’objectiu és fomentar l’Administració electrònica, i alhora la mesura permet sufragar les despeses vinculades a la gestió dels comptes en paper. No obstant això, els dos primers anys es preveu una bonificació del 50 i del 25% respectivament.