El Ministeri d’Afers Exteriors consolida el posicionament internacional d’Andorra durant el 2025
El Ministeri d’Afers Exteriors ha presentat avui davant la Comissió Legislativa de Política Exterior l’Informe d’Acció Exterior 2025, document que recull l’activitat diplomàtica, bilateral i multilateral desenvolupada al llarg de l’any.
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha destacat que en un context internacional marcat per la polarització geopolítica i els conflictes globals, el Govern ha mantingut una política exterior basada en el multilateralisme, la defensa del dret internacional, els drets humans i la cooperació amb els països de l’entorn europeu i els territoris pirinencs.
Una de les principals prioritats del 2025 ha estat el reforç de la cooperació transfronterera, amb Catalunya i Occitània. En aquest marc, Andorra va organitzar al setembre les primeres Jornades de Cooperació Transfronterera, que van reunir representants institucionals, econòmics i acadèmics de França, Espanya i Andorra per abordar reptes compartits en àmbits com la mobilitat, la innovació; la diversificació econòmica i la integració europea. La ministra Tor ha avançat que, davant els bons resultats de la trobada, hi haurà una segona edició, prevista a l’octubre.
També s’ha avançat en projectes estratègics com la Zona Econòmica Especial d’Organyà, l’avaluació del projecte de transport segregat Tramvalira entre Andorra i la Seu d’Urgell, i l’anàlisi per a la creació d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) amb Catalunya i Occitània. Alhora, s’ha cooperat de manera estreta amb les autoritats veïnes durant el tancament de la connexió viària amb França i també s’ha impulsat la cooperació policial i duanera, en particular de la lluita contra el contraban.
Pel que fa a les relacions bilaterals amb els països veïns, durant l’any passat es va signar amb Espanya el Conveni per a la interconnexió elèctrica de la línia d’Adrall, van avançar amb la Comissió Mixta els treballs sobre la delimitació de la frontera, es va iniciar un grup de treball sobre qüestions migratòries i d’estrangeria amb Espanya. Amb França, destaca, entre d’altres, la renovació del Conveni en l’àmbit de l’ensenyament per mantenir i reforçar el sistema d’educació francès a Andorra i l’arranjament per a les obres de millora del Lycée Comte de Foix.
El 2025 ha estat igualment un any intens en les relacions amb els estats membres de la Unió Europea, amb reunions bilaterals d’alt nivell mantingudes amb governs europeus. El Ministeri ha treballat activament per acompanyar el tram final del procés d’aprovació de l’Acord d’associació amb la UE, consolidant alhora la xarxa diplomàtica andorrana i completant la representació amb ambaixadors acreditats a tots els estats membres de la Unió Europea.
En aquest àmbit, destaquen les trobades amb les presidències polonesa i danesa del Consell de la UE, així com els contactes mantinguts amb França, Espanya i altres socis europeus per avançar en qüestions vinculades a la gestió de fronteres, la mobilitat i la cooperació econòmica.
El 2025 també es van signar acords de mobilitat dels joves amb Malta i Croàcia, s’han signat Convenis de no doble imposició (CDI) amb Estònia i Regne Unit (actualment ja n’hi ha 21 en vigor) i s’han iniciat negociacions amb Àustria, Alemanya, Bulgària i Estònia.
Durant l’any passat, a més, es van establir relacions diplomàtiques amb Zimbàbue, l’Orde de Malta, Grenada i Illes Salomó. Actualment, el país manté relacions diplomàtiques amb 163 estats.
Drets humans i més presència internacional
L’acció exterior andorrana també ha estat marcada per una aposta en favor dels drets humans, la protecció dels infants i el respecte del dret internacional humanitari.
En aquest sentit, Andorra ha mantingut una posició activa davant la guerra d’Ucraïna i la situació humanitària a Gaza, defensant una “neutralitat activa” basada en la Carta de les Nacions Unides i en la necessitat d’una pau justa i duradora. Així doncs, el 2025 Andorra s’ha adherit a 243 declaracions de la UE, de les quals 118 sobre qüestions vinculades a la pau i la seguretat, incloent-ne més de 50 relacionades amb la guerra d’Ucraïna.
Tal com ha detallat la ministra Tor, el Govern va donar suport a diverses iniciatives internacionals relacionades amb la protecció dels infants en conflictes armats i el reconeixement de l’Estat de Palestina en el marc de la Conferència internacional sobre la solució dels dos estats celebrada a les Nacions Unides el setembre del 2025 i l’establiment de relacions diplomàtiques quan es compleixin les condicions anunciades com l’alliberament dels ostatges, l’alto el foc a Gaza, el desarmament de Hamàs i la desmilitarització de l’Estat de Palestina.
Sobre la cooperació al desenvolupament, es van preveure l’any passat 1.001.826 euros a subvencions a entitats andorranes, contribucions voluntàries en programes i fons, projectes de cooperació bilateral, trilateral i multilateral, projectes que desenvolupa l’ONU i acció humanitària.
L’informe, finalment, posa en relleu el reforç de l’estructura diplomàtica andorrana, amb l’acreditació de nous d’ambaixadors no residents a Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Islàndia, Noruega, Polònia i Romania. Actualment, el país disposa de vuit ambaixades i també s’ha reforçat la presència d’Andorra en l’àmbit multilateral amb la incorporació de nous diplomàtics a les missions permanents de Ginebra i Viena, consolidant així la participació activa del Principat en organismes internacionals.
L’any 2025 també va acollir l’organització dels Jocs dels Petits Estats d’Europa, que van servir per impulsar la primera Cimera de caps d’Estat i de Govern de petits estats europeus i reforçar la cooperació en àmbits com la governança multilateral, la sostenibilitat i la resiliència davant els reptes globals.
