El Govern és favorable a les proposicions de llei de relacions laborals, d'acció sindical i patronal i de conflicte col·lectiu

El criteri del Govern és favorable als tres textos i considera que han de ser els fonaments del nou ordenament jurídic laboral i constituir el marc de referència d'un nou període de creixement econòmic i social.

El Govern considera que el fet de promoure les tres normes legals al mateix temps suposa dotar l'àmbit laboral de coherència, i al mateix temps permet completar de manera harmonitzada el marc normatiu de les relacions laborals vigent fins ara.

Pel que fa a la proposició de llei qualificada de relacions laborals, el Govern considera que promou un marc legislatiu adaptat a les necessitats econòmiques i socials del país i a les seves especificitats, donant resposta a les problemàtiques detectades amb l'aplicació, en aquests darrers nou anys, del Codi de relacions laborals vigent. A més, la proposició de llei s'emmarca en l'homologació als requeriments i recomanacions internacionals.

Concretament, el criteri del Govern destaca que es manté l'estructura del Codi de relacions laborals vigent però es clarifica i es concreten conceptes que havien generat dificultats d'interpretació, i amb les modificacions introduïdes es fa possible una millor cooperació entre assalariats i empresaris amb l'objectiu de fomentar l'ocupació i el respecte de les condicions i garanties laborals.

Entre d'altres qüestions, el Govern remarca la regulació més completa del període de prova que es preveu a la proposició de llei, així com l'ampliació de les modalitats de contractació, tot i seguir apostant per la contractació indefinida. També se celebra que es reguli l'obligatorietat de formalitzar per escrit els contractes.

La proposició de llei aporta, a més, millores en l'àmbit social, sobretot pel que fa a les persones amb discapacitat, adaptant-se al Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat.

Pel que fa als permisos dels assalariats, es perfecciona la regulació i per primera vegada es reconeixen els permisos per tenir cura de fills malalts o amb discapacitat, així com el descans per acolliment familiar, per tal d'incidir en una millora de la conciliació familiar i laboral.

En aquesta mateixa línia, s'amplien el permís per maternitat i el de la parella legal, que fins ara s'anomenava permís per paternitat.

En el mateix sentit, també s'amplien els permisos per cura d'un fill nounat, i es possibilita la compactació d'aquest permís d'acord amb l'empresari, s'afegeix un dia al permís per mort d'un familiar si l'enterrament és a l'estranger, i un dia més en cas d'infantar l'esposa o d'adopció, que es converteixen en cinc dies en cas que el part hagi sigut per cesària.

El Govern també destaca en el seu criteri que la nova regulació relativa als acomiadaments és coherent amb la millora de la situació econòmica i social actuals, i introdueix mecanismes prudents i moderats de flexibilització que tenen com a finalitat incentivar la contractació i millorar l'ocupabilitat dels assalariats.

D'altra banda, tant la proposició de llei de relacions laborals com la proposició de llei d'acció sindical i patronal suposen un avenç important pel que fa als drets col·lectius dels assalariats i a la negociació col·lectiva. Per aquest motiu s'adopten mesures amb la finalitat de fomentar la convocatòria d'eleccions per escollir representants dels assalariats a les empreses, podent fer-ho fins i tot el propi Govern, es redueix el nombre mínim d'assalariats per escollir representants dels treballadors a les empreses, s'amplien les atribucions i les garanties d'aquests representants, i s'incideix molt més en els convenis i acords col·lectius negociats i aprovats en l'àmbit empresarial.

La proposició de llei d'acció sindical i patronal desenvolupa de forma conjunta el dret de creació i funcionament de les organitzacions sindicals i empresarials, en aquest darrer cas per primera vegada, la qual cosa el Govern celebra. Per aquest motiu es crea el Registre d'Organitzacions Empresarials. I es regulen amb més detall i claredat els drets, les competències i el nivell de representativitat de les organitzacions sindicals i patronals.

A més, el Govern posa de relleu la importància de que per primera vegada es reguli la figura dels delegats sindicals i de les seccions sindicals d'empresa, que poden participar en la negociació col·lectiva i en l'adopció de mesures de conflicte col·lectiu.

També resulta significativa, a criteri del Govern, la creació del Consell Econòmic i Social com a òrgan consultiu i d'assessorament, amb la finalitat de garantir la participació dels agents socials a les institucions i generar diàleg, cooperació i concertació en matèria socioeconòmica, laboral i ocupacional. Aquest Consell estarà constituït per representants del Govern i dels agents socials.

Finalment, el Govern també es pronuncia favorablement en relació amb la proposició de llei de mesures de conflicte col·lectiu, que desenvolupa per primera vegada el dret constitucional dels assalariats i els empresaris a la defensa dels seus interessos econòmics i socials.

En concret, la proposició de llei regula de forma detallada les diverses mesures de conflicte col·lectiu existents, que són el conflicte col·lectiu pròpiament dit, el dret de vaga i el dret de tancament patronal.

El conflicte col·lectiu és la controvèrsia que sorgeix en el si de les relacions de treball entre un col·lectius d'assalariats i un o diversos empresaris. Aquesta mesura comporta l'inici d'un procediment formal, mitjançant el Departament de Treball del Govern, en què s'ha d'intentar una conciliació, i, si això no és possible, cal sotmetre's a un arbitratge que finalitza amb un laude de compliment obligatori.

Pel que fa a la vaga, consisteix en l'aturada temporal de la prestació del treball, sense ocupar el centre de treball, decidida de manera concertada pels assalariats d'una o diverses empreses, els seus representants o les organitzacions sindicals, per defensar el seus interessos. Aquest dret es desenvolupa amb detall, i es fa una especial incidència en la garantia del funcionament dels serveis essencials quan té lloc una vaga.

Finalment, la proposició de llei desenvolupa el dret de tancament patronal com a tercera vessant de les mesures de conflicte col·lectiu i, al mateix temps, com a corol·lari del dret de vaga. En aquest cas, es tracta de la mesura que decideix unilateralment una empresa o un conjunt d'empreses i que implica el seu tancament temporal.