Converses

Entrevista a Guillem Adellach Baró, conseller major d'Ordino, de cal Fijat de Llorts. S'intercalen valsos i música tradicional d'Andorra; explica que eren nou germans, les cases que hi havia abans al poble, on s'ha passat de vint a vuit veïns; a casa seva han viscut de pagès, amb vaques, fan la transhumància cap a França (a Beziers), que en deien "la vila dels andorrans" perquè hi anaven molts pagesos d'Andorra; nebot de mossèn Guillem d'Escaldes, recorda que només va anar un any a col.legi i com es va decidir per l'hoteleria amb la construcció d'un hotel al Serrat, cançó "L'encís d'Andorra", es va casar amb "una tal" Nadalina Ambatlle de Sispony, van tenir dos filles; parla del passat més recent de Llorts, que vivia de la pagesia, dels límits de la parròquia, dels problemes de la parròquia: el primer, que "és un cul de sac" perquè no hi ha cap carretera que la travessi, que cal una estació d'esquí per aprofitar els avantatges de la neu, afegeix que també cal evitar caure "com la Massana i les altres parròquies" en l'eufòria urbanística; Rossell li demana l'acollida que va tenir a Ordino el llibre del seu germà Bonaventura? sobre l'avenir d'Andorra i si creu que aquest s'ha allunyat definitivament d'Andorra; explica la seva carrera política: el 1950 entra al Comú i també va ser quatre anys conseller general, remarca les diferències; diu que no coneix gaire el mecanisme de les eleccions però que potser la diferències és que abans es feien "a les corts al costat de les vaques i ara es fan als bars al costat de les estufes", remarca que ja és bo que els joves s'interessin per la política; Rossell li fa recordar els "fets de l'any 33" quan els gendarmes francesos volien agafar el subsíndic Agustí Coma; Adellach diu que ell no hi era però que li han explicat que els veïns van sortir al carrer per evitar-ho; parlen també de la reforma de les institucions, creu que és necessària i que s'hauria hagut de fer abans, és conscient que hi haurà diferències però que cal arribar a una bona reforma; insisteix en la necessitat de fer un pas subterrani al Port de Rat per connectar-se amb França, diu que el copríncep francès ho recolza;