Cal Gastó

Cal Gastó és una casa aïllada situada a una certa distància del nucli de població de Ransol i pertany al veïnat del Tarter. Està integrada per un conjunt de construccions, que inclouen la casa pròpiament dita, dues eres i una tercera era molt reformada (que no s’inclou en l’edicte de declaració). Hi ha notícies d’aquesta casa des de mitjan segle XV i en l’edifici hi ha elements arquitectònics que corresponen a les darreries de l’edat mitjana i l’alta edat moderna. A principi del segle XVIII (1701) va ser ampliada i la coberta es va aixecar lleugerament. Una segona reforma data de 1828, moment en què s’hi afegeix l’eixida, el balcó protegit de la façana.

A la façana principal destaca el balcó protegit, amb una estructura de pedra i coberta pròpia, adossat contra la meitat dreta. En la banda esquerra, al nivell del segon pis, s’obre una finestra amb ampit de fusta i el bastiment dividit en tres obertures, que segueix el model que acostuma a aparèixer a les cases més antigues del país. A la dreta sobresurt el volum de la cuina i a l’esquerra, el del forn. Sobre el diedre de la coberta hi trobem una creu de forja rematada per la figura d’una au. L’estructura de la casa consta de dos crugies de composició diferent, ja que l’esquerra té planta baixa i dos pisos, mentre que la de la dreta, té a més a més, golfes.

Les dos eres es diferencien per les seves proporcions, ja que la de llevant és força més gran que l’altra, però ambdues presenten les característiques pròpies d’aquesta mena d’annexos agroramaders, amb dos crugies, coberta de dos vessants i distribució vertical en dos plantes, la inferior dedicada a corts i la superior, a paller i magatzem de farratge. L’era de llevant té gravada a la façana la data 1909.

Com a referència històrica destaca que la casa va ser l’escenari dels esdeveniments que van portar a aplicar la darrera condemna a mort l’any 1943. El conjunt de cal Gastó il·lustra la concepció de les cases de pagès andorranes entesa com una unitat de producció agrícola autònoma. A més de ser uns exemplars representatius de l’arquitectura tradicional que conserven un elevat grau d’autenticitat i presenten un gran interès històric i etnològic.