Cal Closca
Descripció
Cal Closca és un dels pocs edificis antics que queden al barri del Pui d’Andorra la Vella. La casa va ser fundada per una família de menestrals al principi del segle XIX, els Caló, que la van ocupar fins a principi del segle XX, quan va passar als propietaris actuals. Es va construir directament sobre la roca, que li serveix de fonament; l’assentament sobre el terreny es va fer esglaonat, de manera que la planta baixa és menys fonda que les superiors, i a més a més van donar forma atalussada als murs. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, quasi quadrada, i que s’estructura en dos crugies. La coberta és de dos vessants simètriques, amb el carener disposat d’est a oest, perpendicular a la façana principal.
La façana principal és força sòbria, només s’hi obren dos finestres just sota el ràfec de la coberta i tres portes balconeres amb sengles balconades estretes; la balconada que correspon a la planta baixa va reemplaçar una petita finestra que hi havia abans. La distribució interior original aprofitava al màxim l’espai reduït: a la planta baixa hi havia les corts, al primer pis el soler, la cuina, un celler i dos dormitoris, i sota la coberta hi havia unes golfes on al segle XX es va habilitar un tercer dormitori.
Cal Closca constitueix un exemple de les cases de nova construcció bastides per famílies de menestrals i petis pagesos durant el període de bonança econòmica determinat pel treball de les fargues, i la bona conjuntura per a la pràctica del comerç amb els països veïns, entre el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, i que va permetre el creixement demogràfic que es va materialitzar en la fundació de noves cases.
La casa ha estat rehabilitada entre els anys 2005 i 2007 per iniciativa dels propietaris amb l’objectiu que es pogués tornar a habitar, amb les condicions d’habitabilitat pròpies del moment present, però conservant la integritat del màxim nombre d’elements originals, tant a l’exterior com a l’interior.
