Cal Batlle i la seva era

Cal Batlle i la seva era es troben situats a l’extrem sud del poble de la Cortinada, a la part que ocupa la riba esquerra del riu Valira del Nord.

La casa és un edifici de planta rectangular integrada per tres crugies. La crugia central té més profunditat que les altres dues i d’ella sobresurt el volum del forn, que queda semisoterrat per la part de darrere de la casa. Interiorment, la separació entre les tres crugies està clarament marcada per les parets interiors que les separen des de la planta baixa fins a la coberta i que actuen de murs portants. En alçada l’edifici s’estructura en planta baixa, un pis i el cap de casa. La coberta és de dos vessants asimètrics. A la façana principal destaquen la porta d’entrada amb decoració incisa, les dues balconades amb balustrades de fusta situades una a nivell del primer pis, sobre pilars de pedra, i l’altra al cap de casa, i el mur d’entramat de la crugia dreta. A l’interior en són elements rellevants l’escala, l’antiga cuina o pastador amb la llar de foc i el forn.

L’era és un edifici estructurat en dues crugies i amb una distribució vertical en dues plantes. La planta és un paral·lelepípede amb desplaçament del lateral est vers el nord. La coberta és de dos vessants. Té tisellat de fusta amb recobriment de lloses de pissarra. El seu carener està disposat en sentit nord-est a sud-oest, perpendicular a la façana principal. Destaquen els dos gaials de la façana sud-oest. A l’interior, a planta baixa, hi ha una cort i al pis superior un espai sense compartimentació que originàriament era emprat com a paller i magatzem de farratge.

Cal Batlle va ser la residència d’una de les famílies del poble de la Cortinada de la qual hi ha notícies des de mitjan segle XV. A l’edifici hi ha elements arquitectònics que corresponen a final de l’edat mitjana o de l’alta edat moderna. L’edifici original, que ocupava el que ara és la crugia central, es va ampliar amb l’afegit de dues crugies més, una per banda, i ha estat objecte d’una sèrie de reformes que cronològicament es poden situar entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, i a la primera meitat del segle XX. L’era té el paper d’annex agroramader complementari típic de les unitats d’explotació familiars que integraven la base de l’economia agrícola del país.

Conjuntament amb l’era annexa i el forn adossat, cal Batlle ens il·lustra la concepció de les cases de pagès andorranes com una agrupació autosuficient en la qual la casa habitatge necessita el complement de l’era i d’altres annexos, que en permeten el desenvolupament com a unitat de producció agrícola autònoma.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra