Pintures murals romàniques de Santa Coloma
Descripció
Les pintures murals romàniques de Santa Coloma estan relacionades iconogràficament amb la visió apocalíptica de sant Joan i amb la Pentecosta.
L’arrencament de les pintures murals de l’absis de l’església de Santa Coloma tingué lloc vers el 1932, any en el qual un marxant d’art català féu una oferta de compra al bisbat d’Urgell. Uns mesos després, l’abril de 1933, es féu efectiva la compra i les pintures es transportaren fora del país col·locades damunt d’unes teles i enrotllades. Després d’un llarg periple, l’any 2007 tornaren a Andorra.
Actualment, les pintures estan col·locades damunt d’un suport autoportant fet en acer inoxidable i alumini que reprodueix l’estructura de l’absis de l’església i la disposició original dins d’aquest espai.
Així doncs, el conjunt dels paraments tal com estan dissenyats, s’estructura en nou peces: quatre contenen el cicle pictòric, i les cinc restants corresponen a les bases.
Pel que fa a les peces policromades, la primera conforma la meitat de la volta de canó, i com a tema té el Crist en majestat envoltat pel tetramorf. L’altra meitat de la volta representa sis apòstols situats sota unes arcades i un fris de medallons amb un ocell inscrit en cada un.
La peça que correspon al mur est de l’absis té com a tema la Pentecosta, i s’hi representen santa Coloma, la Verge Maria, l’Esperit Sant, sant Pere i sant Pau. El colom també fa referència a la patrona de l’església. El quart i darrer fragment pictòric correspon a la zona de la cara posterior de l’arc triomfal. Hi apareixen dos personatges nimbats, situats a banda i banda de l’arc ultrapassat, que poden ser sants o apòstols. A la part superior de l’arc hi ha una sanefa a base de motius vegetals.
La disposició dels personatges la va condicionar les característiques de l’espai arquitectònic (absis de planta rectangular, cobert amb una volta de canó, que es comunica amb la nau mitjançant un arc ultrapassat) i per això divergeix de la que és habitual en altres esglésies d’Andorra i de Catalunya.
Pel que fa a la realització d’aquestes pintures, hi ha una certa limitació formal. Les figures tenen les espatlles estretes, els colls llargs i un cap més aviat petit amb uns ulls grans i unes orelles molt obertes. Els peus miren cap al costat extern i sembla que estan flotant.
Aquestes pintures constitueixen el conjunt pictòric romànic més ric i extens conservat del Principat d’Andorra. Són les més importants realitzades pel Mestre de Santa Coloma a Andorra i les que han donat nom a l’autor, alhora que participen i s’integren en el gran moviment artístic europeu de l’art romànic.
