Poble

Adreça

Tipus de bé
fons documental

Estil
Altres

Secció
Primera, béns d'interès cultural

Classificació
Altres

Descripció

El Tribunal de Corts era l’òrgan suprem i bàsic de la justícia andorrana segons un document de 1364, i tenia l’objectiu d’administrar justícia, vetllar per la conservació dels drets dels consenyors i castigar els delinqüents.

Les Corts eren convocades pels veguers i investides de facultats per tractar els afers civils i criminals un cop a l’any, fora de casos de força major, durant un període de temps comprès entre Sant Miquel, al setembre, i Sant Miquel, al maig.

El fons del Tribunal de Corts es compon de dues seccions: la judicial i la notarial, ja que a l’arxiu de l’antiga Cúria s’hi custodiava la documentació produïda pels tribunals de justícia i els instruments i protocols notarials. A Andorra, el notariat, com a dipositari de la fe pública, i com era usual també en altres llocs, tenia una doble funció: la de notaria pròpiament dita i la de legalitzar les actuacions judicials com a secretaris de les batllies i del Tribunal de Corts.

El fons notarial del Tribunal de Corts aplega els protocols notarials, llibres especials i escriptures, un total de 394 volums, redactats per 38 notaris i escrivans dels quals 14 són eclesiàstics i 27 són notaris públics que actuen per autoritat dels dos consenyors. Aplega, doncs, la documentació conservada a l’escrivania pública de les valls d’Andorra, la qual documentem almenys des de l’any 1394.

Així doncs, aquest fons es compon de la documentació de l’antiga Cort o Cúria del batlle i del Tribunal de Corts o Tribunal dels Veguers. Com a tipologies documentals hi ha requestes, intimes, expedients, processos, sentències, manlleutes de pres, llibres de Cort, etc., amb una cronologia que abraça des del segle XV fins al segle XX.

Hi podem trobar la instrucció dels processos completa (denúncia, intimes, testimonis, visura, informes, procura, exhort, aprísies, manlleuta), la sentència i l’apel·lació o la mateixa documentació deslligada de la instrucció.

Hi trobem els llibres de les Corts, anomenats Llibre de mostres, i els de la Cúria, anomenats Llibre de la Cúria. Al costat dels llibres pròpiament judicials hi trobem llibres especials com els dels Encants, quan sortien els béns embargats en subhasta pública.

Finalment, hi ha tota la documentació relativa a la gestió administrativa i comptable dels tribunals de justícia andorrans.

La secció notarial del Tribunal de Corts compta amb els protocols notarials de 1347 a 1692 i de 1782 a 1804, però la seva seqüència és molt irregular. Escriptures notarials: testaments, capítols matrimonials, procures, vendes, debitoris, cessions de béns, àpoques, etc., documentació segurament pertanyent al fons judicial però que amb el pas del temps ha estat desmembrada del procés judicial original.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra