Església de Sant Marc i Santa Maria

Adscrita a la parroquial d’Encamp, l’església de Sant Marc i Santa Maria era en origen una edificació aïllada a l’entorn de la qual es va construir el nou cementiri d’Encamp l’any 1936. Es tracta d’una església romànica, probablement del segle XII, molt reformada posteriorment, de la qual es modificà l’absis al segle XVI reemplaçant l’original semicircular per un de trapezoïdal i es va refer la nau al segle XVIII, la data 1712, situada a la pedra clau de l’arc de la porta d’entrada, n’és un recordatori.

La nau és de planta rectangular amb l’absis trapezoïdal a la capçalera nord-est. Sota d’aquest queden restes de la base de l’absis romànic semicircular. La coberta és de dos vessants amb el carener disposat seguint un eix nord-est a sud-oest, amb estructura de tisellat de fusta i cobriment de lloses de pissarra. El mur sud-oest sobrepassa la coberta i, pel tipus de parament, la seva base es correspondria a l’església romànica primitiva. Al centre del mur s’obre una finestra de doble esqueixada, i està coronat per un campanar d’espadanya de dues obertures cobertes amb sengles arcs adovellats de mig punt. Entre els dos arcs del campanar i just sota el díedre de la petita coberta que el protegeix, hi ha dos caps humans esculpits en pedra tosca, un a cada costat. La porta d’entrada a la nau s’obre en el mur sud-est i està rematada per un arc de mig punt, correspon a la reforma del segle XVIII, com ho indica la data a la pedra clau, 1712. Dins la fase barroca de l’església cal indicar dos moments constructius molt diferenciats. La primera fase tingué lloc en un moment indeterminat anterior al 1696, i la segona fase a partir de 1712.

Una de les troballes destacables de la primera fase barroca és una fosa per a una campana.

L’església ha estat objecte d’excavacions arqueològiques entre 1980 i 1986, en què es va localitzar la base de la mesa d’altar amb un reconditori destinat a conservar-hi relíquies. Una segona campanya d’excavacions, efectuada el 1998, va permetre refer la història de les estructures de l’edifici, documentant l’existència, al lateral nord-oest, de murs d’època romana que possiblement corresponen a un mausoleu o edificació funerària.

L’església conserva un retaule de tradició gòtica datat del final del segle XVI, dedicat a santa Maria. Presenta escenes que fan referència a passatges de la vida de Maria, però també escenes de la passió de Crist i la representació d’alguns sants.