Església de Sant Joan de Caselles
Poble
Canillo
Adreça
ctra. general 2, s/n
Tipus de bé
església
Parròquia
Canillo
Estil
Romànic
Secció
Primera, béns d'interès cultural
Classificació
Monument
Descripció
Església situada sobre una roca dominant el camí ral que des de Canillo comunicava amb França. Va ser edificada al final del segle XI o al principi del XII. La nau i el campanar són d’estil romànic, mentre que els porxos són posteriors, probablement dels segles XVI o XVII.
La nau de l’església és rectangular i l’absis semicircular és cobert amb volta de quart d’esfera; la coberta és de dos vessants i està suportada per encavallades de fusta. S’orienta de llevant a ponent i té la porta d’accés, amb arc de mig punt, a tramuntana. La nau està il·luminada per tres finestres, una a la paret de tramuntana, entre la porta i l’absis; una altra a la paret de migjorn, a l’alçada del presbiteri, i l’altra a la part alta dels peus de la nau. A l’absis hi ha una quarta finestra de doble esqueixada. El campanar està situat també a tramuntana, i és de planta quadrada amb tres pisos de coberta de quatre vessants: al primer pis hi ha tres finestres simples amb arcs de mig punt; al segon, n’hi ha quatre, tres d’elles geminades i la quarta simple, i al tercer pis també hi ha quatre obertures, de les quals tres són finestres geminades amb una pedra vertical al centre; al campanar s’hi accedeix des de l’interior de l’església per un pas tancat i amb coberta a dos vessants; en origen s’hi podia accedir directament des de l’exterior, però la porta va ser amortitzada. Els porxos són posteriors, van ser afegits a l’alta edat moderna. Són molt senzills i tots dos estan coberts amb fusta i llosa; d’ells, el de ponent és de dos vessants. La decoració arquitectònica a l’exterior consisteix en lesenes i arcuacions cegues.
L’absis, tancat per una reixa de ferro dels segles XVII-XVIII, està presidit per un retaule renaixentista dedicat a sant Joan (1520-1550). La nau, amb un soler de fusta, conserva encara una bona part del mobiliari i el cor de fusta d’època barroca (segles XVII-XVIII). Hi destaquen el Crist en majestat romànic, elaborat en estuc combinat amb pintura mural, i el retaule renaixentista del segle XVI, atribuït al Mestre de Canillo. Entre els anys 1934 i 1935, l’arquitecte Cèsar Martinell, en nom dels Amics de l’Art Vell, restaurà la coberta de l’absis, el campanar i el porxo de la façana principal. Entre els anys 1962 i 1963 es va restaurar el retaule del segle XVI, l’interior de la nau i el Crist d’estuc del mur sud. Posteriorment, des dels serveis de Patrimoni Cultural s’hi han fet diverses excavacions i actuacions destinades a la seva conservació.
La nau de l’església és rectangular i l’absis semicircular és cobert amb volta de quart d’esfera; la coberta és de dos vessants i està suportada per encavallades de fusta. S’orienta de llevant a ponent i té la porta d’accés, amb arc de mig punt, a tramuntana. La nau està il·luminada per tres finestres, una a la paret de tramuntana, entre la porta i l’absis; una altra a la paret de migjorn, a l’alçada del presbiteri, i l’altra a la part alta dels peus de la nau. A l’absis hi ha una quarta finestra de doble esqueixada. El campanar està situat també a tramuntana, i és de planta quadrada amb tres pisos de coberta de quatre vessants: al primer pis hi ha tres finestres simples amb arcs de mig punt; al segon, n’hi ha quatre, tres d’elles geminades i la quarta simple, i al tercer pis també hi ha quatre obertures, de les quals tres són finestres geminades amb una pedra vertical al centre; al campanar s’hi accedeix des de l’interior de l’església per un pas tancat i amb coberta a dos vessants; en origen s’hi podia accedir directament des de l’exterior, però la porta va ser amortitzada. Els porxos són posteriors, van ser afegits a l’alta edat moderna. Són molt senzills i tots dos estan coberts amb fusta i llosa; d’ells, el de ponent és de dos vessants. La decoració arquitectònica a l’exterior consisteix en lesenes i arcuacions cegues.
L’absis, tancat per una reixa de ferro dels segles XVII-XVIII, està presidit per un retaule renaixentista dedicat a sant Joan (1520-1550). La nau, amb un soler de fusta, conserva encara una bona part del mobiliari i el cor de fusta d’època barroca (segles XVII-XVIII). Hi destaquen el Crist en majestat romànic, elaborat en estuc combinat amb pintura mural, i el retaule renaixentista del segle XVI, atribuït al Mestre de Canillo. Entre els anys 1934 i 1935, l’arquitecte Cèsar Martinell, en nom dels Amics de l’Art Vell, restaurà la coberta de l’absis, el campanar i el porxo de la façana principal. Entre els anys 1962 i 1963 es va restaurar el retaule del segle XVI, l’interior de la nau i el Crist d’estuc del mur sud. Posteriorment, des dels serveis de Patrimoni Cultural s’hi han fet diverses excavacions i actuacions destinades a la seva conservació.