Xavier Espot avança que la descongelació dels lloguers es farà de manera “progressiva i gradual”

El cap de Govern, Xavier Espot, ha participat aquest dimarts al vespre a la tercera edició d’‘El cap de Govern respon’, un format de preguntes i respostes per al cap de l’Executiu –que s’emmarca en el Reglament de Participació Ciutadana– amb l’objectiu que la ciutadania pugui adreçar diverses qüestions sobre l’actualitat. El programa, emès per Andorra Televisió, ha tingut una durada de gairebé 90 minuts i els encarregats de traslladar-li les preguntes –que la ciutadania ha fet arribar a través d’un procés obert a visc.ad– han estat quatre membres de la Visura Ciutadana, que han pres part del programa que s’ha realitzat des de la sala d’exposicions del Govern, al Parc Central.

En aquesta edició, Maria Carme Lamelas, Esther Vila, Juan Jose Llinàs i Jose Antonio Espejo han exercit de periodistes, juntament amb el moderador i presentador d’Andorra Televisió, David Domingo, traslladant les preguntes més rellevants d’entre les 130 que ha formulat la ciutadania els dies previs. Tots quatre han tingut ocasió de repreguntar totes aquelles qüestions d’interès que han considerat al voltant de temàtiques relacionades amb l’habitatge i el poder adquisitiu, l’Acord d’associació, seguretat i immigració i societat, en general.

Així, un dels temes que ha despertat més interès durant el programa ha estat l’habitatge. En aquest punt, Xavier Espot ha explicat les diverses mesures i palanques que el Govern ha posat en marxa les darreres dues legislatures, que han permès incorporar al mercat residencial més d’un miler de pisos.

El cap de Govern ha recordat que més del 80% dels lloguers de pisos del país estan prorrogats des del 2019 i que el parc públic d’habitatges, que podrà tenir prop de 500 habitatges a finals de 2027, ha tingut una inversió directa del Govern de 75 milions d’euros. Sobre la descongelació dels lloguers, Espot ha llençat un missatge tranquil·litzador a la ciutadania avançant que es durà a terme de manera “progressiva i gradual”, i que el Govern està treballant en la millor fórmula que es presentarà en les properes setmanes.

Encara en matèria d’habitatge, Espot també ha volgut emfatitzar que el nou programa de compra del primer habitatge facilita l’obtenció de la primera residència per als ciutadans que viuen a Andorra amb l’aval del préstec i el pagament de la totalitat dels interessos durant els primers set anys d’hipoteca. Finalment, també ha exposat que l’Executiu ha impulsat un programa de lloguer garantit perquè els propietaris de pisos buits puguin llogar-los amb una renda garantida pel Govern i un programa d’incentius econòmics i fiscals per a propietaris que construeixin habitatges de lloguer a preu assequible.

Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea

Sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, el cap de Govern ha recordat que actualment Andorra resta a l’espera de la decisió del Consell de la UE sobre la naturalesa jurídica del text i, per tant, pendent de saber si serà un acord mixt o exclusiu de la UE (UE-only). En aquest sentit, Xavier Espot ha assenyalat que es tracta d’una qüestió “merament formal” que tindrà un impacte mínim en el mateix Acord, ja que implica únicament un aspecte tècnic vinculat a la ratificació del text i no pas al contingut del projecte. Si és mixt, haurà de ser ratificat per la UE i pels parlaments dels 27 estats membres, atès que hi concorre alguna competència estatal, fet que “pot comportar que l’entrada en vigor s’allargui més”; mentre que, si és considerat UE-only, el procés de ratificació implicarà únicament les institucions europees.

“Que sigui mixt no és cap excepcionalitat ni res estrany; la UE negocia molts acords de diferent tipus i, en alguns casos, són mixtos i en altres no”, ha conclòs. Amb tot, ha afegit que tots els estats membres ja han traslladat a Andorra que comparteixen el fons de l’Acord i que, per tant, s’espera que, quan els països s’hi hagin de pronunciar formalment, el text s’aprovi per unanimitat.

Pel que fa a la consulta políticament vinculant, el cap de Govern ha refermat la voluntat de dur-la a terme atenent el compromís fixat, però ha exposat que “avui encara no tenim Acord ni un text tancat”, perquè cal esperar els procediments de signatura i de ratificació, i que, per tant, “seria una absoluta irresponsabilitat fer ara el referèndum”. En aquest sentit, ha insistit que “a la ciutadania se l’ha de convocar en el moment oportú” i que caldrà seguir la cronologia marcada.

Xavier Espot ha defensat novament el projecte, que suposa “la millor manera de mantenir l’statu quo i les especificitats d’Andorra”. Ha remarcat que l’Acord no ha de generar “cap revolució” i que, al contrari, servirà per preservar la fiscalitat, el règim de fronteres i la idiosincràsia del país, alhora que aportarà canvis positius com la diversificació de l’economia.

Finalment, arran de les preguntes dels membres de la Visura ciutadana, el cap de l’executiu ha remarcat que en els darrers anys s’han dut a terme moltes accions de comunicació per explicar el projecte a tots els nivells, tant amb la ciutadania com amb els agents econòmics i socials, i que “els mecanismes d’informació hi són”.

Respostes sobre el creixement del país, la sostenibilitat de les pensions i els salaris

Pel que fa al creixement poblacional que viu el Principat, particularment, després de la pandèmia de la Covid, el cap de Govern s’ha referit al seguit de mesures i inversions que està implementant l’Executiu per donar resposta a la tensió que suposa aquest creixement sobre els recursos i serveis públics. Concretament, ha recordat el projecte en el qual treballa el SAAS per ampliar l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i així redimensionar les instal·lacions a les noves necessitats. En matèria de mobilitat ha mencionat les inversions milionàries per fer realitat les desviacions de la Massana i de Sant Julià de Lòria, així com l’ampliació de la CG2 a la Trava, que ajudaran a descongestionar la mobilitat. I també s’ha referit al recent acord assolit amb Espanya que permetrà a FEDA invertir en l’ampliació de la capacitat de la xarxa elèctrica del Principat, amb la línia d’alta tensió d’Adrall.

“Aquestes mesures, però, no són suficients si no posem una contenció al creixement poblacional. Per això, des del Govern hem reduït a la meitat el nombre de permisos de residència atorgats entre el 2023, que n’eren 5.000, als 1.800 atorgats el 2024. No podem créixer il·limitadament”, ha assegurat Xavier Espot.

Quant a la reforma de les pensions de la CASS, el cap de Govern ha assegurat que si abans d’acabar la legislatura la comissió especial del Consell General no assoleix un acord, des de la majoria parlamentària, amb el suport del Govern, es prendran les mesures escaients de modificació del sistema actual per satisfer l’interès general i “assegurar que els joves del nostre país puguin percebre una pensió digna”.

D’altra banda, el cap de l’Executiu, preguntat per la política salarial, ha recordat que en els darrers sis anys el Govern ha incrementat el salari mínim interprofessional (SMI) dels poc més de 1.000 euros fins a superar, aquest 2026, els 1.500 euros. Així, l’SMI s’ha incrementat un 38% i també, pel que fa a la resta de salaris, el medià ha augmentat un 25%.

No obstant això, Xavier Espot ha posat com a clau del canvi en la política salarial del sector privat, els mecanismes que preveu el Projecte de llei presentat pel Govern perquè a través dels convenis col·lectius també es puguin assolir consensos per incrementar salaris.

En matèria educativa, una de les preguntes de la ciutadania s’han centrat en les escoles bressol. En aquest sentit, el cap de Govern ha exposat que s’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els Comuns en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

També s’ha demanat pel percentatge d’interins en el cos educatiu. En aquest punt, Xavier Espot ha matisat que l'interinatge és necessari per garantir situacions administratives diverses, com les baixes laborals, mobilitats o excedències. Actualment, els interins representen un 10,66% del total de treballadors del cos, per sota del percentatge que es considera òptim per poder donar flexibilitat al sistema en termes de descens de la població escolar. Amb tot, el Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats continua treballant per consolidar cada any places interines.

Finalment, en matèria judicial, el cap de Govern ha anunciat que s’està treballant una modificació del Codi de procediment penal i del Codi Penal per agilitzar els procediments. Aquestes mesures se sumen a les engegades la legislatura passada amb el conegut com a ‘Pla de xoc de la justícia’. “Tots hem de cooperar per aconseguir una justícia per a un país modern com el nostre i amb seguretat jurídica”, ha sentenciat.