El Govern presenta el Projecte de llei per desintervenir els contractes de lloguer d’habitatges progressivament a partir del 2027

El Projecte de llei d’arrendaments d’habitatge per al període 2027–2030, aprovat avui pel Consell de ministres per iniciar el tràmit parlamentari, posa les bases per eliminar de manera progressiva i regulada la pròrroga forçosa que des del 2019 afecta la major part dels contractes de lloguer del país. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha explicat que el text vol oferir “un escenari estable, previsible i equilibrat” en un moment en què el Govern també accelera l’ampliació del parc públic amb la compra de nous edificis destinats a lloguer assequible.

Marsol ha recordat que prop de 20.000 contractes continuen subjectes a la pròrroga forçosa legal aprovada a partir del 2019, i que aquesta situació excepcional acabarà entre el 2027 i el 2030, en funció de l’antiguitat i del preu per metre quadrat. Els contractes més antics i els que tenen rendes més baixes seran els primers a alliberar-se, mentre que els signats entre el 2019 i el 2021 ho faran al final del període. La ministra ha defensat que aquest ritme graduat “pretén evitar tensions sobre les famílies i alhora retornarà progressivament la normalitat al mercat del lloguer”.

Un cop alliberat un contracte, el propietari podrà renovar-lo o canviar de llogater, sempre amb sis mesos de preavís. Però la clau del projecte és el mecanisme que regula els increments. Per impedir pujades sobtades i incentivar la continuïtat dels llogaters, el Govern fixa un sistema de cinc anys d’augment progressiu màxim que combina l’evolució de l’IPC amb un percentatge addicional segons el preu/m² del contracte sortint. D’aquesta manera, els habitatges amb rendes més baixes poden ajustar-se amb un major increment durant un període transitori, mentre que els més pròxims al mercat ho faran de forma molt més moderada.

Els increments màxims previstos oscil·len entre IPC+1% i IPC+6%. Els habitatges que actualment estan molt per sota del preu de mercat —per sota dels 7 €/m²— podran aplicar increments anuals de fins a IPC+6%. Els trams s’esmorteeixen progressivament a mesura que el preu de sortida és més alt: IPC+5% per als contractes entre 7 i 8 €/m²; IPC+4% per als situats entre 8 i 9 €/m²; i increments decreixents fins a IPC+1% per als contractes amb rendes més properes als valors actuals.

Marsol ha insistit que es tracta d’un mecanisme dissenyat per donar estabilitat a les famílies, evitant que la desaparició de la pròrroga forçosa provoqui un efecte de xoc en el mercat. En paral·lel, el projecte també incorpora un règim especial per als habitatges amb rendes inferiors al preu assequible del parc públic de la parròquia. En aquests casos, la renda podrà acostar-se de manera gradual al preu de referència durant els tres primers anys del nou contracte. A partir de la quarta anualitat, només s’aplicarà l’IPC, llevat que això suposi situar-se per sota del que resultaria del sistema general d’increments.

S’exclouran de la llei, i se sotmetran al principi de llibertat de pactes, entre d’altres, els contractes de lloguer dels habitatges signats a partir de l’1 de gener del 2022, aquells amb un lloguer mensual superior a 2.500 euros, xalets o aquells on calgui fer obres que impedeixin seguir llogant el pis (per exemple, per motius de seguretat o salubritat), els habitatges arrendats a residents sense activitat lucrativa o aquells adquirits per ser destinats a residència habitual i permanent.

Un projecte acompanyat de noves polítiques de suport

La ministra ha destacat que el projecte de llei s’acompanya de noves polítiques de suport. En els sis mesos posteriors a la seva entrada en vigor, el Govern crearà un programa d’incentius econòmics i fiscals, tant estatals com comunals, per fomentar la construcció i rehabilitació d’habitatges destinats al lloguer a preu assequible i ampliar els incentius als propietaris que incorporin pisos a aquest mercat. La iniciativa també impulsarà la creació d’un fons de garanties per cobrir possibles impagaments de les rendes de lloguer.

En la mateixa compareixença, Conxita Marsol ha recordat la voluntat del Govern d’adquirir nous edificis que passaran a formar part del parc públic d’habitatges de lloguer assequible. Aquesta ampliació respon a la necessitat d’incrementar l’oferta disponible a curt termini mentre s’implementen les mesures estructurals previstes per la Llei del creixement sostenible i el dret a l’habitatge. “L’increment del parc públic és una peça fonamental per contenir la pressió del mercat i garantir opcions reals a la ciutadania”, ha afirmat Marsol.

Amb aquesta reforma legislativa i amb la política d’adquisicions en marxa, el Govern insisteix que avança cap a un model d’habitatge més equilibrat, sostenible i adaptat a les necessitats reals del país.

Mesures estructurals adoptades en matèria d’habitatge

La ministra Marsol ha recordat que el Consell General va acordar el 2023 prorrogar la congelació dels lloguers fins a la consecució de mesures estructurals en matèria d’habitatge que el Govern ha desenvolupat al llarg dels darrers anys, com la posada en marxa d’un parc públic d’habitatges de lloguer assequible, que comptarà amb mig miler de pisos al final de la legislatura. A més, enguany s’ampliarà amb l’adquisició de nous edificis sufragats amb el superàvit pressupostari.

A més, el Govern ha suspès i/o fixat la caducitat de les llicències d’apartaments turístics, que ja han permès retornar al mercat residencial gairebé 400 pisos, i alhora, ha identificat els habitatges buits del país per incentivar-ne la posada en marxa al mercat immobiliari.

Com a altres mesures estructurals, Conxita Marsol ha assenyalat la restricció de les inversions estrangeres immobiliàries, un gravamen més sever dels beneficis obtinguts per la plusvàlua immobiliària, el reforç de les bonificacions fiscals per a l’adquisició de la residència habitual i un programa d’avals per a la compra del primer habitatge.