L'escenari sociolingüístic de la població escolar d'Andorra

(CAT) L?escenari sociolingüístic de la població escolar d'Andorra és una recerca de caràcter quantitatiu que analitza, des d'una perspectiva sociològica i amb una mirada transversal, la complexa realitat lingüística en què viuen els joves a Andorra tant dins com fora de l'àmbit escolar. Aquesta amplitud de mires ens permet conèixer no només els usos i els coneixements lingüístics dels escolars pel que fa al català, el castellà, el francès, el portuguès i l'anglès, sinó també com és viscuda aquesta realitat multilingüística. Alhora indaguem en els elements més subjectius de la dimensió sociolingüística que port a els joves a percebre el paper del català en la societat andorrana (coneixement respecte a ús real) i a valorar les llengües presents al Principat segons l'ús que en fan i el prestigi social que els atorguen. Finalment, abordem els mecanismes que entren en joc en la interrelació del grups lingüístics, la identitat nacional i la convivència intergrupal. Per tal d'aconseguir aquests objectius partim de dos estudis anteriors. D?una banda, el treball Coneixements i usos lingüístics de la població escolar d'Andorra (2002), que ens permet comparar la situació actual amb la de fa uns anys. D?altra banda, l'estudi Joves i llengües a Andorra (2010), que ens aporta més complexitat en l'anàlisi de la realitat lingüística de les futures generacions que han de configurar la societat andorrana i ens permet aportar més llum a les causes i les conseqüències d'un determinat escenari sociolingüístic producte d'un temps i un espai multiculturals i globalitzats. Sociològicament parlant, la societat andorrana presenta unes característiques de naturalesa variada que la fan particular i fins i tot única dins del context europeu. Entre aquestes característiques trobem, per exemple, la composició demogràfica plurinacional amb una majoria no nacional; l'organització política i institucional; una identitat lingüística particular en què el català és l'única llengua oficial però on conviuen diverses llengües amb importants percentatges de parlants; la coexistència de tres sistemes educatius... Una d'aquestes particularitats és especialment interessant i complexa des d'un punt de vista social i educatiu per la gran quantitat d'elements que entren en joc i pel seu caràcter de fenomen tranversal. Es tracta de la realitat lingüística d'Andorra i de l'adaptació de la seva població a aquesta realitat. Aquesta realitat configura ja per si sola un tema d'interès social, polític i cultural irrefutable, però si a més a més hi afegim que com a fenomen social que té unes causes explicatives, unes conseqüències manifestes i altres de latents i que segueix un procés de canvi i mobilitat constant, se?ns obre un panorama que considerem que cal conèixer amb profunditat si es pretén entendre el context cultural, identitari i lingüístic del país, així com l'estat i l'evolució de la seva llengua oficial. Entenem que és a partir d'un coneixement profund que es poden plantejar polítiques de diversa naturalesa com ara la protecció del català, el foment de la identitat andorrana, la millora de la convivència entre grups lingüístics i nacionals diferents... A aquest interès temàtic cal sumar-hi el fet que, en centrar-nos en la població escolar, analitzem un grup que és representatiu de les primeres generacions de població andorrana que han estat socialitzades en una societat on la diversitat nacional i lingüística ja és un element definidor de la societat andorrana i, encara més important, han estat escolaritzades en un sistema escolar en què trobem tres de les llengües més presents: el català, el castellà i el francès. Tècnicament, com comentarem més endavant, l'interès principal d'aquesta recerca recau en el fet que a partir d'aquest treball podrem establir comparacions amb els resultats de l'estudi publicat el 2002 i complementar quantitativament (atorgant validesa estadística) els obtinguts a Joves i llengües d'Andorra (2010). Aquesta proposta de recerca sorgeix de la voluntat de continuació i aprofundiment del treball de recerca sobre els joves i les llengües a Andorra realitzat per Estel Margarit i Alexandra Monné gràcies a la concessió de l'ajut Lídia Armengol Vila per als anys 2006-2008.