Títol
Ensayo de reconstrucción cuaternaria de los valles del Segre y Valira (Andorra - La Seu d'Urgell - Organyà, Pirineos Orientales): morrenas y terrazas fluviales
Autor/s
Turu Michels, Valentí; Peña Monné, Jose Luís
Any
2006
Mes
-
Tesi universitat lectura
-
Universitat de lectura
Tesi director
-
Tesi codirector
-
Títol de la revista
-
Pàgines
129-148
Volum de la revista
-
Numero revista
-
Idioma
Castellà
ISBN / ISSN
-
Titol obra
-
Editorial obra
-
Llocpub Obra
-
DOI
-

Accés text complet en obert
Paraules clau
Pleistoceno, Pirineos Orientales, Extensión glaciar, Terrazas fluviales, Neotectónica, cronología Pleistocene, Southeastern Pyrenees, Glacial extension, Fluvial terraces, Neotectonic, chronology

Resum
(SPA) Los depósitos fluviales y glaciares del valle del Valira, en Andorra, y del río Segre, en el Urgellet han sido objeto de estudio desde antiguo, con importantes controversias acerca del número de etapas cuaternarias y su asignación cronológica. Partiendo de la cartografía de los niveles de terraza y la localización de nuevos afloramientos, entre ellos depósitos morrénicos y fluvioglaciares, así como de algunas dataciones por termoluminiscencia y 14C, se propone una reconstrucción de las etapas climáticas pleistocenas en este sector del Pirineo Oriental. Se diferencian más de una fase fría anterior al penúltimo ciclo glaciar (el Riss según la cronología alpina), alcanzando en una de ellas la máxima extensión glaciar (unos 46,5 km), dos fases de estabilización en el penúltimo ciclo glaciar y tres fases del último (Würm según la cronología alpina), estableciéndose la relación entre terrazas fluvioglaciares y los restos de till glaciar del valle del Valira. Hay que destacar que en el último ciclo glaciar es diacrónico respecto al LGM (Last Glacial Maximum), identificado ya por diferentes autores (ver García-Ruíz et al., 2003), y que el glaciar del Valira se situaba a una cota relativamente baja (1.000 m) incluso posteriormente al LGM. De forma conjunta a la sedimentación de las terrazas fluviales a existido una actividad tectónica continuada, la cual ha generado discordancias intraformacionales y saltos de falla que han afectando al sistema de terrazas en varias ocasiones, generando problemas de correlación para las terrazas bajas y procesos de captura entre los dos ríos a lo largo del Pleistoceno. (ENG) The fluvial and glacial deposits of the Valira and Segre valleys in Andorra and the Urgellet basin have been studied from old times, with important controversies about the number of quaternary cycles and their chronological allocation. With the cartography of the terrace levels and the study of new outcrops, among them new glaciofluvial and morrenic deposits, some absolute datings by termoluminiscence and 14C AMS, are construction of the Pleistocene climatic stages from this sector of the Eastern Pyrenees are exposed. More than one cold phase previous to the penultimate glacial cycle (the Riss according to the alpine chronology), reaching the maximum glacier extension (about 46,5 km), two stabilization phases in the Riss and three phases in the last glacial one (the Würm according to the alpine chronology), settling the relationship between glaciofluvial terraces and glacier moraines from the Valira valley. It is important to note that in the last glacier cycle a diachronic relationship with to LGM (Last Glacial Maximum) is identified, like some authors observed before (see García-Ruíz et al., 2003) in the Central Pyrenees, and the Valira glacier was located to a relatively low level (1,000 m a.s.l) time after the LGM. Jointly to the fluvial terraces sedimentation a tectonic activity had been always present, which generated discordances and faults in several occasions, causing correlation uncertainties for the lowers terraces and capture processes between both rivers throughout the Pleistocene.