Els andorrans, l'administració de l'Arieja i la Primera Guerra Mundial

(CAT) Els andorrans, les autoritats de l'Ariège i la guerra de 1914-1918. Se sap que en la Primera Guerra Mundial es van fer males previsions, que va ser mal preparada per l'estat major francès, que preveia una guerra curta, acabada abans de Nadal; que no avaluà la capacitat destructora dels armaments moderns i creia en la impossibilitat econòmica d'una guerra llarga, que no tenia un pla per controlar eficaçment la frontera. L'agost de 1914 és necessari inventar eines per regular millor els passos entre França i Andorra o Espanya, per impedir als desertors de travessar la frontera, un aspecte més del control establert durant la guerra de 1914-1918. L'exacerbació del nacionalisme, abans i durant la guerra, contribueix a sacralitzar una línia que era percebuda per les poblacions a vegades com un entrebanc als intercanvis múltiples, però també com un mitjà d'instrumentalitzar l'Estat en el seu profit, com ho mostra Peter Sahlins. El control de la frontera andorrana és encara més complicat que el del conjunt de la frontera pirinenca, atès que l'Estat francès exerceix, amb el bisbe d'Urgell, la seva sobirania sobre el Principat d'Andorra. (SPA) Los andorranos, las autoridades de Ariège y la guerra de 1914-1918. Se sabe que en la Primera Guerra Mundial se hicieron malas previsiones, que fue mal preparada por el Estado Mayor francés, que preveía una guerra corta, que terminase antes de Navidad; que no evaluó la capacidad destructora de los modernos armamentos y creía en la imposibilidad económica de una guerra larga, que no tenia un plan para controlar la frontera de manera eficaz. En agosto de 1914 es necesario inventar herramientas para regular mejor los pasos fronterizos entre Francia y Andorra o España, para impedir a los desertores atravesar la frontera; es otro aspecto del control establecido durante la guerra de 1914-1918. La exacerbación del nacionalismo, antes y durante la guerra, contribuye a sacralizar una línea que era percibida por las poblaciones a veces como un obstáculo para los intercambios múltiples, i también como un medio de instrumentalizar el Estado en su provecho, como lo muestra Peter Sahlins. El control de la frontera andorrana es aún más complicado que el del conjunto de la frontera pirenaica, ya que el Estado francés ejerce, con el obispo de Urgell, su soberanía sobre el Principat d'Andorra. (FR) Les andorrans, les autorités de l'Ariège et la guerre de 1914-1918. On sait que la Grande Guerre a été mal envisagée et mal préparée par les États-majors. La vision d'une guerre courte, terminée avant Noël, le manque de réalisme dans l'évaluation de la capacité destructrice des armements modernes, la croyance dans l'impossibilité économique d'un conflit de longue durée, se retrouvent dans l'absence de plan pour contrôler efficacement la frontière. Dès août 1914, il est nécessaire d'inventer des instruments pour mieux réguler les flux entre la France d'un côté et l'Andorre et l'Espagne de l'autre, car empêcher les déserteurs de franchir la frontière des Pyrénées n'est qu'un des aspects du contrôle mis en place pendant la guerre de 14-18. L'exacerbation du nationalisme, avant et pendant la guerre, contribue à sacraliser une ligne qui était perçue par les populations à la fois comme une entrave aux échanges multiples, mais aussi comme un moyen d'instrumentaliser l'État à leur profit, comme le montre Peter Sahlins. Le contrôle de la frontière andorrane est encore plus compliqué que celui de l'ensemble de la frontière pyrénéenne, étant donné que l'État français exerce, avec l'évêque de la Seu d'Urgell, sa suzeraineté sur le Principat d'Andorra. (OCI) Los andorrans, l'administracion de l'Arièja e la Primièra Guèrra Mondiala. Se sap qu'a la Primièra Guèrra Mondiala se son faitas falsas previsions e que los combats van èsser mal preparats per l'estat major francès. Aqueste aviá la vision d'una guèrra corta, acabada abans Nadal, sabiá pas avalorar la capacitat destructora dels armaments moderns e cresiá a l'impossibilitat economica d'una guèrra longa, ?inadaptacion que se trapa tanben en l'abséncia d'un plan per contrarotlar eficaçament la linha frontalièra. Al mes d'agost de 1914, es necessari d'inventar aisinas per regular milhor los passatges entre França e Andorra o Espanha, encara que empachar los desertors de traversar la frontièra n'es qu'un dels aspèctes del contraròtle establit pendent la guèrra de 1914-1918. L'exacerbacion del nacionalisme, abans e pendent la guèrra, va contribuir a sacralizar una linha que èra percebuda per las populacions de còps coma una entrava als intercanvis multiples, çaquelà tanben coma un mejan d'instrumentalizar l'Estat en lor profit, coma lo mòstra Peter Sahlins. Lo contraròtle de la frontièra andorrana es encara pus complicat que lo de l'ensems de la frontièra pirenenca, per la rason que l'Estat francès exercís, amb l'avesque de la Seu d'Urgell, la siá sobeiranetat sus lo Principat d'Andorra.