L'estructura agrària i la propietat de la terra a la segona meitat del segle XIX a l'Alt Urgell

(CAT) L'estructura agrària i la propietat de la terra a la segona meitat del segle XIX a l'Alt Urgell. En l'anàlisi de l'economia de l'Alt Urgell del segle XIX destaquen les característiques d'una economia de muntanya tradicional, basada en l'autoconsum, i d'un estancament, degut a l'aïllament i a la falta de comunicació. L'autoconsum inclou produccions destinades al mercat local, que configura una organització econòmica autòctona. La necessitat d'autoabastir-se obliga a orientar l'agricultura cap al policultiu extensiu de rendiment baix. La vinya era el principal cultiu destinat al mercat local, especialment Andorra i la Cerdanya. La ramaderia era de règim extensiu, seguint un sistema d'usos i costums, dret d'empriu i contractes de conlloc que es completa amb la transhumància. Els terrenys comunals responen a una organització econòmica que equilibra la propietat privada, dedicada al conreu i l'espai comunal dedicat a activitats agrosilvopastorals. El comunal proporciona pastures, possibilita les artigues i conrear-ne una part. És una font alternativa d'ingressos, tant per a les cases pairals que mantenien el patrimoni familiar heretat, com sobretot per a les noves cases originàries de les primeres i formades pels fills sense terres. La llenya i la fusta extreta dels boscos comunals permet satisfer les necessitats de les cases, de les terres de conreu i és una important entrada de diner mitjançant la seva comercialització, individual o per part de l'ajuntament, per les subhastes de fusta. Hi ha altres aprofitaments que satisfan un ampli ventall de serveis domèstics i el seu ús no era negligible: calç, pedra, teules, guix, aigua de les fonts i productes comestibles, i la recol·lecció de fruites silvestres, bolets i la caça menor. (SPA) La estructura agraria y la propiedad de la tierra en la segunda mitad del siglo XIX en el Alt Urgell. En el análisis de la economía del Alt Urgell del siglo XIX destacan las características de una economía de montaña tradicional, basada en el autoconsumo, y de un estancamiento debido al aislamiento y a la falta de comunicación. El autoconsumo contempla producciones destinadas al mercado local, que configura una organización económica autóctona. La necesidad de autoabastecerse obliga a orientar la agricultura hacia el policultivo extensivo de bajo rendimiento. La viña era el principal cultivo destinado al mercado local, especialmente Andorra y la Cerdaña. La ganadería era de régimen extensivo, siguiendo un sistema de usos o costumbres, derecho de emprio y contratos de conlloc que se completa con la trashumancia. Los terrenos comunales responden a una organización económica que equilibra la propiedad privada, dedicada al cultivo, y el espacio comunal, dedicado a actividades agro-silvo-pastoriles. El comunal proporciona pastos, posibilita las artigas y cultivar una parte. Es una fuente alternativa de ingresos, tanto para las casas troncales que mantenían el patrimonio familiar heredado, como sobretodo para las nuevas casas originarias de las primeras y formadas por los hijos sin tierra. La leña y la madera extraída de los bosques comunales permite satisfacer las necesidades de les casas, de las tierras de cultivo y es una importante entrada de dinero mediante su comercialización, individual, o por parte del ayuntamiento por medio de las subastas de madera. Hay otros aprovechamientos que satisfacen un amplio abanico de servicios domésticos y su uso no era negligible: cal, piedra, tejas, yeso, agua de las fuentes y productos comestibles, y la recolección de frutos silvestres, setas y la caza menor. (FR) La structure agraire et la propriété du sol à la moitié du XIX ème siècle à l'Alt Urgell. L'analyse de l'économie de l'Alt Urgell au XIX met en exergue aussi bien les caractéristiques d'une économie de montagne traditionnelle dont le pilier était l'autoconsommation, mais aussi l'étanchement causé par l'isolement et un manque de communications. Cette autoconsommation caractérisée par des productions destinées au marché local provoque une organisation autochtone. Le besoin de s'approvisionner soi même a obligé à réorienter l'agriculture vers une diversification des cultures extensives à faibles productions. La vigne était la principale culture destinée au marché local, surtout l'Andorre et la Cerdagne. L'élevage était exploité de façon extensive selon un système d'us et coutumes, droit de pacage [empriu] et de contrats d'estivages [conlloc] qui complète la transhumance. Les terrains de la mairie suivent une organisation économique utilisée de façon équitable entre l'espace privé destiné à la culture et l'espace municipal dédié aux activités agro- sylvo- pastorales. Le terrain de la mairie permet le pâturage, facilite les concessions de droits d'essartages [boigues] et une partie peut être exploitée. C'est une source possible de recettes aussi bien pour les familles qui possèdent un patrimoine familial hérité, comme pour celles issues des premières et constituées par les enfants cadets dépourvus de propriétés. Le bois combustible ou matière première des terrains appartenant à la mairie permet de subvenir aux besoins des maisons, des terres consacrées à la culture, et il s'agit là d'un important apport économique grâce à sa commercialisation, développée soit de façon individuelle soit par la mairie grâce aux ventes aux enchères de bois. Il existe d'autres produits dont on peut profiter et dont l'utilisation satisfait un large éventail de services domestiques n'est guère négligeable : chaux, pierres, tuiles, plâtre, eau de source, produits comestibles, et la cueillette de fruits sauvages, champignons et chasse au menu gibier.